martes, 1 de noviembre de 2011

Com estrelles damunt teu i aviat damunt meu








Ponent

Cada di ets més lluny.
M'ho diuen els vermells
que envernissen el mar.
Més tard, quan s'enfosqueixen,
la mirada s'enlaira
cap al blau del crepuscle.
M'he acostumat a viure 
amb els qui ja no hi sou.
Damunt teu, les estrelles.
Aviat damunt meu.

Misteriosament feliç
Joan Margarit

No hay comentarios:

Publicar un comentario